Ordena per:
Mavra froudia (Celles negres) és el títol del disc d'Stelios Petrakis, un dels més reputats intèrprets d'instruments tradicionals de Creta, Efrén López, multiinstrumentista valencià fundador de L'Ham de Foc i col·laborador en nombrosos grups dedicats a la música antiga europea, i el percussionista Bijan Chemirani, nascut en una família de músics i hereu de la gran tradició del zarb persa. Ens proposen un programa de recents composicions originals, basades en ritmes i modes de variada procedència: Creta i altres illes gregues, l'Europa medieval, Turquia i Iran
Josep Mir i Llussà va ser mestre de capella de les catedrals de Segòvia (1731-1741) i Valladolid (1741-1751), i al reial monestir de La Encarnación des de 1751 fins la seva mort en 1764, ocupant el seu lloc Antonio Rodríguez de Hita. Mir es va relacionar amb els músics més influents de la cort: José de Nebra, Jaume Casellas, José Ripa i els italians Francesco Corselli i Nicola Conforto. Va desenvolupar una intensa activitat musical a Madrid, dedicant-se principalment a la composició de música religiosa, materialitzada en un extensíssim catàleg d'obres disseminades al llarg de la geografia espanyola i hispanoamericana.
Al setembre de 1701, l'organista de la catedral de Marsella, Charles Desmazures, va dedicar a la futura reina Maria Lluïsa Gabriel·la de Savoia una fabulosa col·lecció de set suites a quatre parts que pertanyen a l'etapa més clàssica de la suite orquestral francesa. El talentós ensemble Vespres d’Arnadí, liderat per Dani Espasa i Pere Saragossa, aporta en aquest fascinant primer CD del segell Musièpoca –el primer d'una col·lecció de les músiques relacionades amb la Guerra de Successió entre Felip V i Carles de Habsburg- una interpretació plena de vivesa i elegància.
Treball especialment adreçat a estudiants d'un nivell elemental / mitjà de tenora.
Un quadern amb un CD que permet a l'instrumentista interpretar els duets al costat de músics destacats.
El conjunt de música antiga Vespres d'Arnadí i la soprano María Espada reten homenatge a la cantant veneciana Anna Maria Strada, la soprano preferida de Händel, a qui el compositor va dedicar 24 de les seves òperes estrenades entre 1729 i 1737. Obertures i àries d'Orlando, Agrippina, Porus, Sosarme, Atalanta, Ezio, Alcina i Arianna a Creta formen part d'aquest nou disc, gravat sota la direcció de Dani Espasa.
La tècnica de l'esmolat per obtenir bones canyes.